Feliç Dia de la Mare: una mirada amb perspectiva de gènere
Aquest diumenge se celebra el Dia de la Mare. Una jornada que, com tantes altres dates assenyalades, ha evolucionat al llarg del temps i mereix una mirada més profunda. Més enllà de les flors i els missatges tendres, que també són importants, aquest dia pot ser una oportunitat per reconèixer la maternitat en tota la seva complexitat, i també per qüestionar quines estructures dificulten l’experiència de ser mare avui en dia.
L’origen del Dia de la Mare tal com el coneixem prové dels Estats Units, on a principis del segle XX es va començar a institucionalitzar com un homenatge a les mares, impulsat per activistes com Anna Jarvis. Amb el temps, la data es va estendre a molts països, es va fixar en diferents moments de l’any segons cada cultura, i va anar prenent un caire més comercial. A Espanya, des del 1965, se celebra el primer diumenge de maig.
La maternitat, entre mandats de gènere i realitats diverses
Encara avui, la maternitat continua marcada per mandats de gènere: s’espera que les dones siguin cuidadores principals, que posin les necessitats dels altres abans que les pròpies i que trobin una manera d’encaixar-ho tot. Aquesta idea de la “mare abnegada” o de la “mare superwoman” és injusta i insostenible. No totes les mares tenen els mateixos recursos ni xarxes de suport i no cal ser una superheroïna per ser una bona mare.
Afortunadament, algunes estructures laborals estan començant a canviar. L’entrada massiva de les dones al món laboral ha obligat i permès repensar com treballem. El teletreball, la flexibilitat horària, les ajudes econòmiques per a guarderies, les baixes per maternitat i paternitat més llargues, els permisos per cura, o fins i tot les assegurances de salut per a famílies són avenços importants en la conciliació, però encara insuficients.
Cap a una conciliació real i una criança compartida
La conciliació continua sent una assignatura pendent, especialment per a les mares. I encara més per a aquelles que són mares soles, treballadores precàries o migrants. Per això cal que deixem de veure la conciliació com un “favor” que fan les empreses, i comencem a entendre-la com una responsabilitat col·lectiva, ja que avui en dia no hauria de ser necessari renunciar a la carrera professional per voler tenir una família.
També és fonamental educar amb perspectiva de gènere i promoure la corresponsabilitat en la criança i les tasques de la llar. Moltes famílies ja ho fan, repartint les cures i les obligacions de manera més equitativa. Però encara no és la realitat majoritària. Per això cal seguir impulsant una transformació profunda dels valors socials. Quan eduquem en la igualtat, contribuïm a un futur on la maternitat no impliqui renúncies, sinó que formi part d’un projecte compartit i digne, on cuidar no sigui només responsabilitat de les mares.
Feliç Dia de la Mare, amb totes les seves realitats
Aquest Dia de la Mare, doncs, celebrem les mares. Totes. Les que crien soles, les que ho fan en parella, les que estan cansades, les que no s’ho poden permetre, les que dubten, les que han hagut de fer renúncies, les que treballen i les que no, i també les que han trobat una manera de maternar amb llibertat. Reconeguem-les, no perquè ho facin tot, sinó precisament perquè no haurien d’haver de fer-ho tot.
I sobretot, aprofitem l’ocasió per seguir transformant les estructures socials, laborals i culturals perquè maternar deixi de ser una cursa d’obstacles i esdevingui un projecte de vida compartit, lliure i respectat.
Feliç dia, a totes les mares.
