Avui, 11 de febrer, declarat per les Nacions Unides com el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, ens recorda que la igualtat de gènere i la ciència són pilars fonamentals per al progrés social. Però, malauradament, encara avui, les dones i les nenes continuen enfrontant-se a obstacles significatius en aquest àmbit.

Aquest dia és una oportunitat per reflexionar sobre la importància d’eliminar les barreres que impedeixen la plena participació de les dones i les nenes en la ciència, i per motivar-nos a tots i totes a ser part del canvi.

Segons la UNESCO, menys del 30% del personal investigador en ciència arreu del món són dones. La xifra encara és més baixa en camps com l’enginyeria o la tecnologia. A més, menys del 3% dels Premis Nobel en ciències han estat atorgats a dones.

Les barreres invisibles: estereotips i manca de referents

Una de les principals raons d’aquesta desigualtat és la persistència d’estereotips de gènere que desanimen les nenes a interessar-se per les carreres científiques i tecnològiques. Des de ben petites, les nenes reben missatges subtils que associen la ciència i la tecnologia amb els homes.

Això, sumat a la falta de referents femenins en aquests camps, fa que moltes nenes no es vegin reflectides en aquestes professions. Al llarg de la història, moltes científiques han estat invisibilitzades o excloses dels llibres de text, tot i les seves contribucions fonamentals. Figures comMarie Curie, Ada Lovelace, Margarita Salas, Jane Goodall i moltes més, van demostrar que el talent no té gènere.

Actualment, tenim referents importants que cal visibilitzar. Dones com Margarita del Val, immunòloga destacada en la recerca sobre malalties infeccioses, o Sara García Alonso, investigadora en biotecnologia i astronauta de reserva de l’ESA, són exemples de talent femení que ens inspiren gràcies a les seves contribucions en la ciència i la tecnologia.

Per què és important canviar aquesta realitat?

La inclusió de les dones en la ciència és essencial per garantir una investigació justa, diversa i de qualitat. La manca de perspectiva de gènere en la recerca ha tingut repercussions greus en camps com la medicina i la tecnologia, creant un biaix que afecta directament la seguretat i la salut de les dones.

Per exemple, durant dècades, els estudis clínics s’han basat en cossos masculins, provocant diagnòstics erronis i tractaments menys efectius per a les dones. Malalties com l’endometriosi han estat històricament subestimades, i els símptomes d’un atac de cor en dones sovint s’han confós amb ansietat, retardant diagnòstics i tractaments crucials.

En el camp tecnològic, la manca de dones en el disseny de productes ha portat a sistemes que no tenen en compte les seves necessitats. Un exemple clar és la seguretat viària: els maniquins utilitzats en els tests de col·lisions es basen en patrons masculins, fet que augmenta el risc de lesions greus per a les dones en accidents de trànsit.

Incorporar una perspectiva de gènere en la recerca científica i tecnològica és essencial per garantir solucions més eficients i adaptades a tota la població. La ciència ha de reflectir la diversitat de la societat per respondre millor als reptes globals i millorar la qualitat de vida de tothom.

Com podem contribuir al canvi?

1. Educació i sensibilització: És essencial promoure programes educatius que fomentin l’interès de les nenes per la ciència i la tecnologia, i que trenquin els estereotips de gènere des de les primeres etapes de l’escolarització.
2. Visibilitat de referents: Hem de donar a conèixer les històries de dones científiques que han fet contribucions extraordinàries a la ciència. Això ajudarà a inspirar les noves generacions.
3. Polítiques d’igualtat: Les institucions acadèmiques i les empreses han d’implementar polítiques que garanteixin la igualtat d’oportunitats i que lluitin contra el sostre de vidre que impedeix que les dones accedeixin a posicions de lideratge en la ciència.
4. Implicació de tota la societat: El canvi no és responsabilitat només de les dones o de les institucions educatives. Tots i totes hem de ser part d’aquest esforç col·lectiu per construir una societat més justa i igualitària.

Conclusió: La ciència necessita les dones

L’11 de febrer és un recordatori que la lluita per la igualtat de gènere en la ciència no ha acabat. És un dia per celebrar els avenços, però també per reconèixer que encara queda molt camí per recórrer. Com a societat, tenim l’obligació de garantir que les dones i les nenes tinguin les mateixes oportunitats per contribuir al progrés científic i tecnològic.

La ciència no pot permetre’s perdre el talent de la meitat de la població. Les dones i les nenes tenen molt a aportar, i el món necessita les seves veus, les seves idees i el seu lideratge.