Dia mundial contra la mutilació genital femenina

Avui 6 de febrer es commemora el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, una pràctica que vulnera els drets humans de milions de nenes i dones en el món.

Aquesta pràctica representa una forma extrema de violència de gènere, que a més posa en risc la salut física, mental i social de les dones que al llarg del món la pateixen: es practica en diverses regions, principalment a Àfrica, Orient Mitjà i algunes zones d’Àsia, així com en comunitats migrants d’Europa i Amèrica. De fet, s’estima que més de 230 milions de dones i nenes vives en l’actualitat han sofert mutilació genital femenina, que generalment es duu a terme en la infància o adolescència, abans dels 15 anys.

La justificació per a aquesta pràctica varia segons el context cultural, però en tots els casos està vinculada al control de la sexualitat femenina i a la imposició de normes patriarcals que redueixen a les dones a la condició d’objecte. Estem davant una forma de violència estructural que perpetua la desigualtat i la subordinació de les dones dins de les seves comunitats, limitant la seva capacitat per a sentir plaer i provocant greus conseqüències en la seva salut i benestar que són severes i permanents.

Quines conseqüències té la Mutilació Genital Femenina?

A nivell físic, pot provocar hemorràgies, infeccions, dolor crònic, complicacions en el part i disfuncions sexuals. A nivell psicològic, genera traumes, ansietat i depressió, per no parlar de la limitació de les dones per a decidir sobre el seu propi cos, afectant la seva autonomia i drets reproductius.

Com podem eliminar aquesta pràctica?

La mutilació genital femenina és un problema complex que requereix un enfocament integral basat en l’educació, la legislació i el treball amb les comunitats afectades. Algunes de les estratègies clau per a prevenir i eliminar aquesta pràctica són:

1. Educació i sensibilització: Informar les comunitats sobre els seus efectes perjudicials i promoure el dret de les dones i nenes a viure lliures de violència. Les campanyes de conscienciació han d’incloure tant a dones com a homes, líders religiosos i tradicionals, ja que el seu suport és fonamental per a canviar les normes socials.
2. Legislació i aplicació de la llei: És crucial que els països comptin amb lleis que prohibeixin aquesta pràctica i sancionin als qui la realitzen. No obstant això, les lleis per si soles no són suficients; és necessari que s’implementin amb eficàcia i es garanteixi la protecció de les víctimes i supervivents.
3. Accés a serveis de salut i suport psicològic: Les dones i nenes que han estat víctimes d’aquesta violència han de comptar amb atenció mèdica especialitzada i suport psicològic per a tractar les seqüeles físiques i emocionals. També és fonamental brindar assessorament als qui estan en risc de ser sotmeses a aquesta pràctica.
4. Empoderament de les dones i les nenes: Fomentar l’educació de les nenes i el seu accés a oportunitats econòmiques contribueix a reduir la seva vulnerabilitat i els permet prendre decisions informades sobre la seva vida i el seu cos.

En conclusió…

Erradicar la mutilació genital femenina és una tasca urgent que requereix el compromís de tots. És una forma de violència que no pot justificar-se sota cap tradició ni costum. En aquest dia, alcem la veu per a dir que cap nena ni dona hauria de sofrir aquesta violació dels seus drets. És responsabilitat de tota la societat treballar per a garantir un món en el qual totes puguin viure amb dignitat, autonomia i lliure de violència.