El dret a l’avortament continua sent una qüestió central en la lluita pels drets humans i la igualtat de gènere arreu del món.
Aquest dret, que afecta directament l’autonomia corporal i la salut de milions de dones i persones gestants, es troba avui en el centre de tensions polítiques, ideològiques i religioses. Mentre alguns països avancen cap a una major protecció legal i social del dret a interrompre voluntàriament l’embaràs, d’altres experimenten retrocessos alarmants que posen en risc la llibertat, la salut i fins i tot la vida de les dones.
En aquest article, explorarem diversos casos específics arreu del món que exemplifiquen tant els avenços com els perills actuals en relació amb aquest dret fonamental. Parlarem de França, que ha fet història blindant el dret a l’avortament a la seva Constitució; d’Argentina, on el nou govern amenaça amb revertir conquestes recents; així com de casos paradigmàtics com Polònia o els Estats Units, on l’accés a l’avortament ha patit greus regressions. Aquest recorregut global ens permetrà entendre millor les dinàmiques actuals i la necessitat de continuar defensant els nostres drets: perquè, tot i que poden semblar consolidats, la realitat ens demostra que es poden perdre amb una facilitat alarmant si no es protegeixen.
Argentina: de referent regional a la regressió
L’any 2020, Argentina va aprovar la Llei 27.610, legalitzant l’avortament fins a la setmana 14 de gestació. Aquesta mesura va reduir dràsticament les morts maternes per avortaments insegurs. Tanmateix, des de l’arribada al poder del president Javier Milei el 2023, s’han implementat polítiques que dificulten l’accés a aquest dret:
- Suspensió de la distribució de medicaments essencials com el misoprostol.
- Desmantellament de programes de salut sexual i reproductiva.
- Transferència de la responsabilitat als governs provincials, molts dels quals no tenen recursos ni voluntat política per garantir l’accés.
Aquestes accions han generat un augment de les barreres per accedir a avortaments segurs, especialment en zones empobrides, i han provocat un increment de la por i l’estigmatització envers les dones que busquen aquest servei.
Polònia: restriccions severes i persecució
Polònia és un dels països de la Unió Europea amb les lleis d’avortament més restrictives. El 2020, el Tribunal Constitucional va eliminar la possibilitat d’avortar en casos de malformació fetal greu, deixant només dues excepcions: perill per a la vida de la mare i embaràs resultant d’una violació. A més, s’han registrat casos de persecució a activistes que ajuden dones a accedir a avortaments, com el cas de Justyna Wydrzyńska, acusada per facilitar píndoles abortives
Estats Units: conseqüències de la revocació de Roe v. Wade
El 2022, el Tribunal Suprem dels Estats Units va revocar la sentència Roe v. Wade, permetent als estats establir les seves pròpies lleis sobre l’avortament. Això ha provocat que diversos estats adoptin lleis molt restrictives, posant en perill la salut i la vida de moltes dones. El cas d’Amanda Zurawski, a qui se li va negar un avortament malgrat estar en risc la seva vida, exemplifica les conseqüències d’aquestes polítiques.
Davant d’aquest context preocupant de retrocessos, també hi ha països que han decidit avançar amb determinació:
França, pionera en la protecció constitucional dels drets reproductius.
El març de 2024, França va fer història en convertir-se en el primer país del món a incloure explícitament el dret a l’avortament dins la seva Constitució. Amb aquesta reforma, es reconeix de manera solemne la “llibertat assegurada” de les dones a interrompre voluntàriament l’embaràs, blindant així aquest dret davant possibles canvis polítics futurs. La iniciativa va ser aprovada amb un ampli consens parlamentari i va comptar amb un fort suport social, posant de manifest una voluntat clara de protegir els drets reproductius com un element essencial de la democràcia i la igualtat de gènere.
Aquesta decisió no es va produir en un buit polític, sinó com a resposta directa als retrocessos viscuts en altres parts del món. Davant l’amenaça real de regressió, França ha optat per avançar, enviant un missatge contundent: els drets conquerits no només s’han de preservar, sinó que cal enfortir-los jurídicament per garantir que siguin realment irreversibles.
En conclusió
El dret a l’avortament és molt més que una qüestió legal: és una expressió directa de la llibertat, la dignitat i l’autonomia de les dones. Els exemples analitzats mostren com aquest dret, lluny d’estar garantit de manera universal, continua sent objecte de disputa i regressió, fins i tot en societats que el donaven per consolidat. Alhora, iniciatives com la reforma constitucional a França demostren que és possible avançar cap a una protecció més ferma i efectiva dels drets reproductius, sempre que hi hagi voluntat política i suport social. Aquest contrast global ens recorda una lliçó fonamental: els drets s’han de construir, protegir i reivindicar cada dia. No podem permetre que el silenci o la indiferència obrin la porta a la pèrdua d’allò que tant ha costat aconseguir.
