El cos femení en segon pla
Com l’androcentrisme influeix en la medicina i la salut de les dones
Durant segles, la medicina ha tingut com a punt de partida un enfocament androcèntric, que considerava a l’home com el model universal per a investigar, diagnosticar i tractar malalties. Aquesta visió ha relegat a les dones a un segon pla, generant un biaix que ha provocat importants desigualtats en l’atenció sanitària: des de diagnòstics que arriben tard, o tractaments inadequats, fins a una falta alarmant d’investigació i comprensió sobre les malalties que afecten principalment a les dones.
El camp de la investigació i recerca mèdica
En relació amb la recerca mèdica, durant dècades, es va excloure de manera sistemàtica a les dones dels assajos clínics, sota l’argument que els seus cicles hormonals podien “complicar” i esbiaixar els resultats. Aquesta pràctica va tenir un efecte devastador: molts medicaments i tractaments van ser aprovats basant-se exclusivament en la resposta del cos masculí, sense considerar com podrien afectar al cos femení. Un clar exemple d’això és sobre el metabolisme de fàrmacs, ja que a causa de factors com la composició corporal i les hormones, les dones poden metabolitzar-los de manera diferent, com ocorre amb el zolpidem (que es un medicament per a l’insomni): les dones presenten una taxa de metabolizació més lenta d’aquest fàrmac, el que fa que augmenti significativament el risc de somnolència l’endemà i també els accidents automobilístics. Malgrat això, la dosi recomanada inicialment no va contemplar aquestes diferències.
Un altre exemple són els medicaments cardiovasculars, com l’aspirina, que s’utilitza per a prevenir atacs cardíacs. Encara que la seva eficàcia en homes està ben establerta, estudis han demostrat que en les dones té un impacte menor en la prevenció d’esdeveniments cardíacs, subratllant la necessitat d’enfocaments diferenciats en els tractaments preventius.
Diagnòstics i símptomes de les malalties
A més, aquest biaix també es manifesta en la forma en què s’estudien i diagnostiquen les malalties. Seguint amb l’exemple anterior, històricament les malalties cardiovasculars s’han associat més amb els homes; els símptomes d’un infart en dones poden ser diferents als dels homes i, sovint, menys reconeguts: mentre que els homes solen experimentar dolor en el pit o el braç, les dones poden presentar nàusees, fatiga extrema o dolor en el coll o la mandíbula. No obstant això, la falta d’informació i la influència dels rols de gènere, en moltes ocasions fa que el personal mèdic acostumi a minimitzar o malinterpretar aquests símptomes, la qual cosa porta a diagnòstics incorrectes i conseqüències més greus.
Endometriosi
Una altra malaltia subestimada és l’endometriosi, que afecta a milions de dones en el món, i malgrat ser extremadament dolorosa i incapacitant, aquesta condició ha estat històricament ignorada per la recerca mèdica. Moltes dones passen anys sofrint, enfrontant-se a un sistema que trivialitza el seu dolor i sense un diagnòstic adequat: entre l’aparició dels primers símptomes i el diagnòstic hi ha una mitjana de 7 a 10 anys.
En conclusió
La falta d’atenció a les necessitats específiques de les dones no sols genera frustració, sinó també un impacte tangible en la salut. Les dones tenen taxes més altes de malalties cròniques, com l’osteoporosi, que sovint es detecten tard. Malgrat aquesta situació, en els últims anys, han sorgit moviments que exigeixen una major inclusió de les dones en la recerca mèdica i una major sensibilització sobre les diferències de gènere en la salut.
La medicina té la responsabilitat d’evolucionar cap a un model més inclusiu i equitatiu. Deixar de tractar el cos femení com una variant del masculí no és només una qüestió de justícia, sinó una necessitat per a garantir una atenció sanitària de qualitat per a tots i totes. Si volem un futur mèdic sense bretxes de gènere, hem de començar per reconèixer i corregir els errors del passat.
