La desigualtat salarial de gènere a Catalunya: una bretxa que persisteix
El 22 de febrer es commemora el Dia Europeu de la Igualtat Salarial, una jornada per reflexionar sobre la necessitat d’eliminar la bretxa salarial de gènere i impulsar accions concretes que garanteixin la igualtat real entre homes i dones.
La igualtat salarial entre homes i dones és un principi fonamental reconegut tant en la legislació espanyola com en les directives europees, però no obstant, les dades recents demostren que la bretxa salarial de gènere continua sent una realitat. Segons l’Informe sobre desigualtat salarial a Catalunya el 2022, publicat per el Departament de Treball el passat 19 de febrer, les dones han percebut, de mitjana, gairebé 6.000 euros menys a l’any que els homes, el que equival a una bretxa salarial del 19,5%. En termes de salari per hora, les dones han guanyat un 11,6% menys que els homes.
Per què es produeix la bretxa salarial?
Aquesta desigualtat no respon només a una discriminació directa, sinó que es deriva de diversos factors estructurals. En primer lloc, la segregació ocupacional continua sent un dels elements clau: les dones són majoria en sectors menys remunerats, com l’educació o els serveis socials, mentre que els homes predominen en sectors millor retribuïts, com les finances o la tecnologia. A més, el tipus de jornada també influeix de manera determinant, ja que les dones tenen una taxa de treball a temps parcial molt superior a la dels homes, fet que redueix els seus ingressos anuals.
Un altre aspecte crucial és l’impacte de la maternitat en la trajectòria professional de les dones. Segons els estudis de la Premi Nobel d’Economia 2023, Claudia Goldin, la maternitat marca un punt d’inflexió en la carrera de moltes dones, reduint la seva participació en el mercat laboral i limitant les seves oportunitats de promoció, ja que les polítiques laborals penalitzen les interrupcions professionals, que segueixen encara essent més frequents en les dones. A més, les dades de l’informe mostren que la bretxa salarial augmenta amb l’edat, sent especialment elevada en el grup de dones de 55 anys o més.
En conclusió
Les conclusions de l’informe assenyalen que, malgrat que la bretxa salarial ha assolit el seu nivell mínim històric, la seva reducció és lenta i insuficient. Les desigualtats en les condicions de treball, la persistència d’estereotips de gènere i la falta de mesures efectives per garantir la corresponsabilitat en les cures familiars segueixen sent barreres per aconseguir la igualtat salarial.
Per tant, cal continuar impulsant polítiques que promoguin una distribució més equitativa de les responsabilitats familiars, fomentin la presència femenina en sectors d’alta remuneració i assegurin la transparència salarial. Només així es podrà caminar cap a un mercat laboral just, on el gènere no sigui un factor que determini la retribució d’una persona.
