L’any 1967, Margaret “Meg” Crane era una jove dissenyadora gràfica que treballava per a una farmacèutica als Estats Units. No tenia formació científica, ni ocupava un càrrec de direcció. Treballava en el disseny d’envasos de productes, i un dia, en visitar els laboratoris de l’empresa, va veure els tubs de proves que els tècnics utilitzaven per detectar embarassos. En aquell moment, només els metges podien confirmar si una dona estava embarassada. I ho feien amb un procés lent, car i que restava total control a la dona sobre el seu propi cos.
Però Meg va tenir una idea radical per l’època: què passaria si qualsevol dona pogués saber si estava embarassada des de casa, sola, en privat i de forma ràpida?
Una proposta innovadora poc valorada
Crane va desenvolupar un prototip senzill amb un got, una tira reactiva i un petit mirall. Va presentar la idea a la farmacèutica, però la seva proposta no va ser gaire ben rebuda. No tenia formació científica ni cap posició de pes dins l’empresa, i probablement no hauria estat valorada de la mateixa manera si hagués estat presentada per un home amb un perfil tècnic. En un entorn dominat per homes, l’autonomia femenina i el control sobre el propi cos encara generaven resistències.
A més, l’empresa temia que el producte pogués reduir les visites mèdiques i, per tant, els beneficis del sector. Era una qüestió de poder i control. Oferir a les dones autonomia, rapidesa i privacitat era vist com una amenaça.
El Predictor i la por a l’autonomia femenina
Tot i el rebuig inicial, la farmacèutica va acabar sol·licitant la patent del dispositiu, però a nom de l’empresa, no al de la Meg. Ella va haver de cedir els drets per només un dòlar, i no va rebre cap reconeixement ni compensació econòmica. El producte es va comercialitzar per primer cop al Canadà l’any 1972, i no va arribar als Estats Units fins al 1977.
El dispositiu es va anomenar Predictor i va representar una revolució en la salut de les dones. Per primera vegada, una dona podia saber si estava embarassada sense haver de demanar permís, sense ser jutjada i sense haver d’esperar dies.
Una història silenciada durant dècades
La història de Margaret Crane va quedar en l’oblit durant dècades. No va ser fins molts anys després, quan ella mateixa va contactar amb mitjans de comunicació per aclarir que l’invent era seu, que el seu nom va començar a recuperar-se. El seu prototip original es conserva avui dia al Smithsonian Institution, com un record de com les dones han hagut de lluitar no només per inventar, sinó per ser reconegudes.
Un llegat feminista i transformador
El test d’embaràs casolà no només va ser un avenç tècnic: va ser una eina d’empoderament, un acte revolucionari que permetia a les dones controlar la informació més íntima sobre el seu cos. Margaret Crane va desafiar un sistema que volia mantenir-les sota vigilància mèdica i patriarcal, i ho va fer amb creativitat, determinació i sense mai renunciar a la seva idea.
